dissabte, 16 de juny del 2012

REFLEXIÓ CANALLA - BASAT EN L'INFORME FAROS

En el primer i successius capítols de l'apartat Reflexió Canalla, parlarem d'intel.ligència emocional.

Les nostres primeres reflexions aniran basades a partir de la lectura de l'Informe Faros, (informe fet per l'Hospital de Sant Joan de Deu i que parla de la intel.ligència emocional en els infants i els adolescents).

Cada setmana, us arribarà la Reflexió Canalla ...per a fer autoreflexions, per a que cadascú pugui pensar sobre algun aspecte, per a donar idees, recursos...





Per a començar a parlar d'intel.ligència emocional, hem de pensar una mica en el concepte emoció.
Fa poc que vaig aprendre que l'emoció, per sobre de la raó, ens domina en les decisions del dia a dia. Deia el "boig" Van Gogh que "les emocions són les capitanes de la nostra vida i les obeïm sense adonar-nos".

Pel que fa a la nostra nena, ens adonem cada dia de les explosions emocionals que té; no és una cosa d'un nen, són de moltíssims nens i nenes, encara que els pares que ho vivim, pensem que el nostre cas és únic. Ens trobem en una situació difícil en aquell moment, i més si som al carrer; en aquests casos ens adonem més que mai que, més educació emocional a l'escola no hagués estat malament, per a intentar resoldre aquell moment, infinit, de la millor manera possible. De moment, ens queda entendre-ho, posar-nos a la seva pell i intentar raonar/parlar en el moment que ens vulguin escoltar (molt important, "que ens vulguin escoltar").
Una explosió infantil amb una explosió nostre pot fer, no una suma, sinó un creixement exponencial de forces que ens faran sentir malament a tots i totes.

Els nens i nenes ens necessiten en aquests moments difícils, de segur que tot serà més fàcil en un temps, però una empatia activa envers a ells és necessari. Tant de bo, que això ni s'ho plantejin els nostres fills en un futur cap als seus fills, això vol dir que s'han treballat emocionalment.

Creiem que estem en una fase d'autoconsciència, i que comencem a llaurar el camí. ARA podem aprendre molt mirant els nens en el dia a dia, són el nostre mirall de fa com a mínim tants anys com tens. L'autoconeixement observant als nens també és possible.

Avui, a la nostra comunitat, ha hagut una baralla veïnal on tothom tenia el seu punt de raó, però els egos estàven en el seu màxim exponent i les formes no eren les més adeqüades... què volem realment intentar ensenyar als nostres fills? estem a temps...

Reflexió de LA CANALLA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada