+23.52.43.png)
Sembla que aquest procés de canvi que estem vivint des de 2008, amb la
reiterant crisi, ens portarà a un nou punt de vista en tots els sentits.
En el moment que es posen en dubte el sistema econòmic, financer,
polític… i amb greus conseqüències per pilars com l’Educació, Sanitat, Treball...
sembla que hi ha a la vista un nou paradigma, una nova manera de veure i viure…
Cada cop més, i repescant el tema de l’educació social i emocional, els
organismes internacionals es preocupen dels nivells de benestar i felicitat de
cada país com a indicador alternatiu al nivell econòmic de cada territori.
L’ intel·ligència emocional s’associa a aquest nivell de benestar i
felicitat i per tant promoure una continuada educació emocional milloraria
aquest nivell amb repercussions positives per tothom.
Està clar que hi ha molta feina per fer a nivell mundial, ja que això
no només implica alfabetització sinó desenvolupar la maduresa emocional. Potser
ens cal períodes de crisi-canvi per donar-nos compte d’aquest fet i per tant
passar a l’ACCIÓ.
Tots podem fer alguna cosa, està clar que professors, psicòlegs, pedagogs,...
però també amb la implicació de les persones més properes dels nostres nens i
nenes, NOSALTRES; som importants per ells i en tota aquesta acció.
Sembla que la Universitat de Chicago ha donat el tret de partida en
promoure l’educació emocional. Ara queda que hi hagi una expansió en taca
d’oli, una #mareaemocional que no pari.
A nivell d’Europa, Regne Unit i Bèlgica són els que més han treballat
aquest tema. I a Espanya tenim exemples de treballs com els de Salmurri i
Skoknic (2005) i Agulló (2011) de l’educació emocional aplicada a l’educació
primària.
 |
| Prof. Toshiro Kanamori |
Ens agradaria apuntar un cas al Japó, emocionant de saber que
existeix, aconsellem 100% veure el documental (cliqueu aquí). Amb el títol de
“Children full of life”, el professor Toshiro Kanamori a un col·legi d’un barri
perifèric de Kanasawa aconsegueix donar una educació molt especial, més enllà
de la proporció de continguts acadèmics.
El Sr. Kanamori ensenya l’art de viure i amb això entenem, entre
altres coses, que integra i no separa
el terreny personal de l’acadèmic... Vol transmetre que la vida té un gran valor
per viure-la d’una manera sana i amb alegria.
Una eina primordial en aquesta educació que imparteix són les cartes
de la llibreta, un diari emocional que es llegeix i es comparteix a classe amb
la resta de companys.
En aquest diari s’exposen els
sentiments, a partir de les vivències diàries, que és el més important per
aquest professor.
El tractament de la mort entre aquests nens de 10 anys deixa bocabadat
i la resolució d’un conflicte amb un rai és molt didàctic (crec que no tots els
adults haguéssim donat uns arguments tan sòlids).
I és que com diu el catedràtic Rafael Bisquerra es tracta d’aprendre
passant-lo bé, amb emocions positives, que no es tracta d’alegries
superficials, sinó que arriben del més profund que tenim (Conferència de Rafael Bisquerra, en el IX Congrés Mundial d'Educació).
Bibliografia:
- Bibliografia: Bisquerra, Rafael (Coord.); Punset, Eduard, Mora, Francisco; García Navarro, Esther; López-Cassà, Èlia; Pérez González, Juan Carlos; Lantieri, Linda; Nambiar, Madhavi, Aguilera, Pilar; Segovia, Nieves; Planells, Octavi. (2012). ¿Cómo educar las emociones? La inteligencia emocional en la infancia y la adolescencia. Esplugues de Llobregat (Barcelona): Hospital Sant Joan de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada